EL QUE DÉU OBRA EN EL BAPTISME | Catecisme de Benissa

 

EL QUE DÉU OBRA EN EL BAPTISME

7. El baptisme unix el cristià amb Crist, però també l'unix amb els altres cristians. Qui és fet fill de Déu és adoptat en la família de Déu; qui pertany a Crist és unit al seu cos, que és l'Església de Jesucrist, Senyor nostre. Ja no està sol, perquè ara és part del poble de Déu. «En un altre temps ni tan sols éreu un poble, ara sou el poble de Déu; vosaltres, que abans no havíeu rebut misericòrdia, ara heu rebut misericòrdia» (1 Pere 2:10).

 
8. Així ho confessa l'Església Valenciana: «Els que degudament reben el baptisme són empeltats en l'Església; les promeses del perdó de pecats i de la nostra adopció com a fills de Déu per l'Esperit Sant són visiblement firmades i segellades» (Doctrina Cristiana de l'Església Valenciana, art. 27). Rebre degudament el baptisme és rebre'l amb fe: la del qui el demana, o —en el cas dels xiquets, que també pertanyen a la promesa feta als creients i als seus fills— la de l'Església i els pares que els presenten i prometen criar-los en el temor del Senyor, fins que ells mateixos confessen la fe que els fon segellada. I l'Església Valenciana no ho confessa a soles, sinó amb tota la santa Església Catòlica, que ensenya igualment que el baptisme és «el senyal d'iniciació pel qual som rebuts en la societat de l'Església perquè, empeltats en Crist, siguem comptats entre els fills de Déu» (Calví, Institució de la Religió Cristiana IV, 15, 1).

9. Qui davalla a les aigües no davalla a soles: el porta l'Església i el rep el Pare. I a qui emergix d'elles, Déu el fa germà d'una multitud que ningú no pot comptar, de tota nació, tribu, poble i llengua (cf. Apocalipsi 7:9). Perquè el baptisme l'unix a la mort i a la resurrecció de Crist: sepultat amb ell perquè, així com Crist ressuscità, també ell camine en vida nova (cf. Romans 6:3-4). Eixa vida nova és la que ha de recórrer fins al dia en què es reunisca amb Crist.

10. Res d'açò no ho aconseguix l'home per si sol, ni podria aconseguir-ho: Déu ho fa mogut únicament per la seua misericòrdia, conforme als seus designis. «Ens salvà, no per obres que haguérem fet nosaltres conforme a la justícia, sinó segons la seua misericòrdia, amb el bany regenerador i renovador de l'Esperit Sant» (Titus 3:5): llavament que l'Esperit Sant obra mitjançant l'aigua unida a la Paraula, i que mai no s'ha d'atribuir a l'aigua en si mateixa, sinó a Déu, que en ella actua. Abans que l'home poguera buscar Déu, el Senyor ja l'havia buscat; abans que l'home poguera oferir-li res, Déu ja li ho havia donat tot. Així ho ensenyaven els cristians: tot el bé del cristià naix de la pura bondat de Déu, que s'avança a qualsevol mèrit de l'home (cf. Ponce de la Fuente, Suma de doctrina cristiana, 1543).

11. Per això el baptisme no és una obra que l'home exhibix davant de Déu: és l'obra que Déu realitza en l'home. Allí respon el cristià, certament, demanant a Déu una bona consciència (cf. 1 Pere 3:21) —resposta que el xiquet fa seua quan, arribada l'edat, confessa per si mateix la fe en què fon batejat—; però fins i tot eixa resposta és fruit de la gràcia que la precedix. Perquè primer davalla el Pare fins al pecador, i només aleshores pot el pecador alçar la veu cap al cel.

+