Catecismo de Benissa, Parte I, Capitulo 1, Sección 1

I. TU NOMBRE

1. El cristiano recibe su nombre y su identidad en el bautismo. Y ese mismo día, Dios pronuncia el suyo sobre él, cuando las aguas son derramadas y se declara el nombre de Dios sobre el nuevo discípulo, como ordenó el Señor: «En el nombre del Padre, y del Hijo, y del Espíritu Santo» (cf. Mateo 28:19). Ese nombre queda grabado en él y ya no se borra jamás.

2. Desde entonces, el nuevo discípulo pertenece a Cristo. Lleva su identidad como el siervo lleva la de su señor: basta observarlo para saber quién es su señor. San Juan Crisóstomo decía a los recién bautizados que esa es su mayor dignidad: ya no se identifican según el mundo, sino según Aquel de quien son y para quien viven (Catequesis bautismales III, 5).

3. Por eso el cristiano nunca es un desconocido. Aunque nadie en la tierra sepa quién es, el cielo sí lo sabe: su nombre está escrito en el Libro de la Vida (cf. Filipenses 4:3; Apocalipsis 3:5).

4. Si el nuevo discípulo pertenece a Cristo, su vida ya no es suya para hacer con ella lo que quiera. Ha sido comprada por un precio altísimo: la sangre de Cristo, quien adquirió esa vida con su muerte y la selló con su Espíritu. «No son sus propios dueños; fueron comprados por un precio» (1 Corintios 6:19-20). Así lo confiesa Lutero con palabras que todo cristiano puede hacer suyas: Cristo «me ha redimido, comprado y ganado, no con oro ni plata, sino con su santa y preciosa sangre, para que yo sea suyo» (Catecismo Menor, art. II).

5. Pero este hecho no nos hace esclavos, sino hijos amados de Dios. Porque quien pagó tanto por nosotros nos ama con un amor más fuerte que la muerte, y de ese amor nadie podrá separarnos nunca: «ni la muerte ni la vida, ni los ángeles ni los demonios, ni lo presente ni lo por venir, ni los poderes, ni lo alto ni lo profundo, ni cosa alguna en toda la creación, podrá apartarnos del amor que Dios nos ha manifestado en Cristo Jesús nuestro Señor» (cf. Romanos 8:38-39).

6. En el bautismo, por tanto, el cristiano no solo recibe un nombre. Recibe una promesa y una esperanza que nada en el cielo ni en la tierra puede quitarle. Es, así, el inicio de la vida cristiana.

+

Catecisme de Benissa, Part I, Capitol 1, Seció 1

I. EL TEU NOM

 

1. El cristià rep el seu nom i la seua identitat en el baptisme. I aquest mateix dia, Déu pronuncia el seu sobre ell, quan les aigües són vessades i es declara el nom de Déu sobre el nou deixeble, com ordenà el Senyor: «En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant» (cf. Mateu 28:19). Aquest nom queda gravat en ell i ja no s'esborra mai més.

 

2. Des d'aleshores, el nou deixeble pertany a Crist. Porta la seua identitat com el servent porta la del seu senyor: només cal observar-lo per a saber qui és el seu senyor. Sant Joan Crisòstom deia als acabats de batejar que aquesta és la seua major dignitat: ja no s'identifiquen segons el món, sinó segons Aquell de qui són i per a qui viuen (Catequesis baptismals III, 5).

 

3. Per això el cristià mai no és un desconegut. Encara que ningú en la terra sàpia qui és, el cel sí que ho sap: el seu nom està escrit en el Llibre de la Vida (cf. Filipencs 4:3; Apocalipsi 3:5).

 

4. Si el nou deixeble pertany a Crist, la seua vida ja no és seua per a fer amb ella el que vulga. Ha sigut comprada per un preu altíssim: la sang de Crist, qui adquirí aquesta vida amb la seua mort i la segellà amb el seu Esperit. «No són els seus propis amos; foren comprats per un preu» (1 Corintis 6:19-20). Així ho confessa Luter amb paraules que tot cristià pot fer seues: Crist «m'ha redimit, comprat i guanyat, no amb or ni argent, sinó amb la seua santa i preciosa sang, perquè jo siga seu» (Catecisme Menor, art. II).

 

5. Però aquest fet no ens fa esclaus, sinó fills estimats de Déu. Perquè qui pagà tant per nosaltres ens estima amb un amor més fort que la mort, i d'aquest amor ningú no podrà separar-nos mai: «ni la mort ni la vida, ni els àngels ni els dimonis, ni el present ni el que ha de vindre, ni els poders, ni l'altura ni la profunditat, ni cap altra cosa en tota la creació, podrà apartar-nos de l'amor que Déu ens ha manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre» (cf. Romans 8:38-39).

 

6. En el baptisme, per tant, el cristià no sols rep un nom. Rep una promesa i una esperança que res en el cel ni en la terra no li pot llevar. És, així, l'inici de la vida cristiana.

+