Catecisme de Benissa, Part I, Capitol 1, Seció 1

I. EL TEU NOM

 

1. El cristià rep el seu nom i la seua identitat en el baptisme. I aquest mateix dia, Déu pronuncia el seu sobre ell, quan les aigües són vessades i es declara el nom de Déu sobre el nou deixeble, com ordenà el Senyor: «En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant» (cf. Mateu 28:19). Aquest nom queda gravat en ell i ja no s'esborra mai més.

 

2. Des d'aleshores, el nou deixeble pertany a Crist. Porta la seua identitat com el servent porta la del seu senyor: només cal observar-lo per a saber qui és el seu senyor. Sant Joan Crisòstom deia als acabats de batejar que aquesta és la seua major dignitat: ja no s'identifiquen segons el món, sinó segons Aquell de qui són i per a qui viuen (Catequesis baptismals III, 5).

 

3. Per això el cristià mai no és un desconegut. Encara que ningú en la terra sàpia qui és, el cel sí que ho sap: el seu nom està escrit en el Llibre de la Vida (cf. Filipencs 4:3; Apocalipsi 3:5).

 

4. Si el nou deixeble pertany a Crist, la seua vida ja no és seua per a fer amb ella el que vulga. Ha sigut comprada per un preu altíssim: la sang de Crist, qui adquirí aquesta vida amb la seua mort i la segellà amb el seu Esperit. «No són els seus propis amos; foren comprats per un preu» (1 Corintis 6:19-20). Així ho confessa Luter amb paraules que tot cristià pot fer seues: Crist «m'ha redimit, comprat i guanyat, no amb or ni argent, sinó amb la seua santa i preciosa sang, perquè jo siga seu» (Catecisme Menor, art. II).

 

5. Però aquest fet no ens fa esclaus, sinó fills estimats de Déu. Perquè qui pagà tant per nosaltres ens estima amb un amor més fort que la mort, i d'aquest amor ningú no podrà separar-nos mai: «ni la mort ni la vida, ni els àngels ni els dimonis, ni el present ni el que ha de vindre, ni els poders, ni l'altura ni la profunditat, ni cap altra cosa en tota la creació, podrà apartar-nos de l'amor que Déu ens ha manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre» (cf. Romans 8:38-39).

 

6. En el baptisme, per tant, el cristià no sols rep un nom. Rep una promesa i una esperança que res en el cel ni en la terra no li pot llevar. És, així, l'inici de la vida cristiana.

+